1r dia. Després d’arribar ahir vespre a Vielha, que per cert ens vàrem trobar al Pere amb la seva family, i recollir la documentació partim a descansar a l’hotel Pirene on vàrem sopar buffet lliure molt generós.
Avui matí s’ha aixecat el dia molt tapat! En teoria les previsions per les 4 etapes són de pluja total. Ja veurem. Jo odio més que la pluja el fred. I en fa molt, brrrrrr. Esmorzem a base de bé i carreguem les bicis al remolc de l’autocar que ens durà al punt de partida de la Pedals de Foc. Som uns quants que partim avui a fer la pedals oficial. Una trentena de ciclistes. L’autocar ens abandona a dalt del túnel de Vielha, en una esplanada que queda a l’esquerra tot sortint del túnel. Allà ens abriguem, preparem les bicis, posem el comptaquilòmetres a punt i obrim el rutòmetre per la primera pàgina! Aquest rutòmetre sense curset previ és rotllo jeroglífic! És una mica inintel·ligible. A marxat tothom, per variar som els darrers! Quina por! Ens encaminem cap al bosc! Les indicacions costen de seguir perquè són molt contínues i s’ha d’anar pendent del comptaqm. Comencem a trobar algun grupet despistat en algun creuament. El terreny tampoc és massa senzill i hi ha molts bassals. En Xavier està una mica nerviós perquè veu que el terreny es complica per moments! De moment hem d’anar resseguint el camí que bordeja el riu fins a Vilaller. Pujades, baixades empinades, pedres i més pedres, corriols...un inici exigent....i comencen les avaries...el meu pedal!! No puc treure el peu del pedal...i patapam....quina òstia m’he fotut! El peu dret m’ha quedat enganxat al pedal i he caigut sobre unes pedres xungues....quatre rascades i el peu tocat...m’aixeco amb més o menys dignitat i seguim.....creuem nacional....arribem a Forcat on fem piscolabis i ens llencem cap a Vilaller! Allà comença el coll de Serreres! Bastant durillo per ser el primer!! De pujada em vaig trobant els companys de l’autocar i a dalt fem reagrupament. De baixada camí de Llesp seguim amb problemes mecànics! Segueixo sense poder treure el peu del pedal!! Ja he tocat el pedal per totes bandes! Fins que me n’adono que era la cala que es movia!!! A tot això l’Asun uns qms més tard punxa!! I és tubeless, diu que no porta el líquid verd reparador!! Així que haurem de posar una càmara a dins del tubeless! L’operació surt perfecta!! Passem Llesp, allà ja es queden alguns companys de la sortida a dormir, nosaltres tenim l’allotjament més endavant! Hem de pujar encara 1,5 ports de muntanya! El primer l’iniciem tot arribar a Llesp! Per una carretera asfaltada fins a IRAN! Allà tenim el primer control i de pas menjarem un entrepà de truita!! Jo tinc el peu fatal, pràcticament no el puc recolzar a terra...ufffff....la nena del bar Casa Joanot molt amable m’ha donat gel i un blister sencer de ibuprufenos de gratis.....juer quina generositat!! Hem dinat bé o molt bé...però a fóra el temps empitjora per moments....el meu dolor no afluixa però damunt la bici no ho noto tant....espero que em facin efecte les drogues. Sortim del bar per tal d’acabar l’ascensió al port de Sant Salvador. Coronem sense problemes, fem descens i planaria prou ràpid per tal d’encarar ja els 3 darrers quilòmetres finals de gran duresa per arribar a Castellars. M’arrisco a dir que aquests 3km darrers tenen una pendent mitjana del 15%. Molt durs. Arribem com podem a Castellars, bonica població de 3 cases i moltes vaques, una abadia, i la casa rural on restem allotjats. Habitació triple prou confortable! Rentem bicis plenes de fang i passem a dutxar-nos, també plens de fang...aquesta brutícia mitifica una etapa molt dura en tots els aspectes....un cop dutxadets l’Asun em fa un massatge generós al peu...sinó millora m’hauré de retirar...no els hi he dit res a en Xavier i l’Asun d’això però de veritat que tenia mooooolt dolor......segueixo a base d’ibuprofenos i mentre sopem em segueixo posant gel...el sopar espectacular entre olla pirinenca, canelons de bolets, carn estofada i xurrasco a la brasa.....mmmmmm.......minivolta pel minipoble i a dormir!! Quina pau, quina calma!! Estem enmig del no res! Fins demà!
Avui matí s’ha aixecat el dia molt tapat! En teoria les previsions per les 4 etapes són de pluja total. Ja veurem. Jo odio més que la pluja el fred. I en fa molt, brrrrrr. Esmorzem a base de bé i carreguem les bicis al remolc de l’autocar que ens durà al punt de partida de la Pedals de Foc. Som uns quants que partim avui a fer la pedals oficial. Una trentena de ciclistes. L’autocar ens abandona a dalt del túnel de Vielha, en una esplanada que queda a l’esquerra tot sortint del túnel. Allà ens abriguem, preparem les bicis, posem el comptaquilòmetres a punt i obrim el rutòmetre per la primera pàgina! Aquest rutòmetre sense curset previ és rotllo jeroglífic! És una mica inintel·ligible. A marxat tothom, per variar som els darrers! Quina por! Ens encaminem cap al bosc! Les indicacions costen de seguir perquè són molt contínues i s’ha d’anar pendent del comptaqm. Comencem a trobar algun grupet despistat en algun creuament. El terreny tampoc és massa senzill i hi ha molts bassals. En Xavier està una mica nerviós perquè veu que el terreny es complica per moments! De moment hem d’anar resseguint el camí que bordeja el riu fins a Vilaller. Pujades, baixades empinades, pedres i més pedres, corriols...un inici exigent....i comencen les avaries...el meu pedal!! No puc treure el peu del pedal...i patapam....quina òstia m’he fotut! El peu dret m’ha quedat enganxat al pedal i he caigut sobre unes pedres xungues....quatre rascades i el peu tocat...m’aixeco amb més o menys dignitat i seguim.....creuem nacional....arribem a Forcat on fem piscolabis i ens llencem cap a Vilaller! Allà comença el coll de Serreres! Bastant durillo per ser el primer!! De pujada em vaig trobant els companys de l’autocar i a dalt fem reagrupament. De baixada camí de Llesp seguim amb problemes mecànics! Segueixo sense poder treure el peu del pedal!! Ja he tocat el pedal per totes bandes! Fins que me n’adono que era la cala que es movia!!! A tot això l’Asun uns qms més tard punxa!! I és tubeless, diu que no porta el líquid verd reparador!! Així que haurem de posar una càmara a dins del tubeless! L’operació surt perfecta!! Passem Llesp, allà ja es queden alguns companys de la sortida a dormir, nosaltres tenim l’allotjament més endavant! Hem de pujar encara 1,5 ports de muntanya! El primer l’iniciem tot arribar a Llesp! Per una carretera asfaltada fins a IRAN! Allà tenim el primer control i de pas menjarem un entrepà de truita!! Jo tinc el peu fatal, pràcticament no el puc recolzar a terra...ufffff....la nena del bar Casa Joanot molt amable m’ha donat gel i un blister sencer de ibuprufenos de gratis.....juer quina generositat!! Hem dinat bé o molt bé...però a fóra el temps empitjora per moments....el meu dolor no afluixa però damunt la bici no ho noto tant....espero que em facin efecte les drogues. Sortim del bar per tal d’acabar l’ascensió al port de Sant Salvador. Coronem sense problemes, fem descens i planaria prou ràpid per tal d’encarar ja els 3 darrers quilòmetres finals de gran duresa per arribar a Castellars. M’arrisco a dir que aquests 3km darrers tenen una pendent mitjana del 15%. Molt durs. Arribem com podem a Castellars, bonica població de 3 cases i moltes vaques, una abadia, i la casa rural on restem allotjats. Habitació triple prou confortable! Rentem bicis plenes de fang i passem a dutxar-nos, també plens de fang...aquesta brutícia mitifica una etapa molt dura en tots els aspectes....un cop dutxadets l’Asun em fa un massatge generós al peu...sinó millora m’hauré de retirar...no els hi he dit res a en Xavier i l’Asun d’això però de veritat que tenia mooooolt dolor......segueixo a base d’ibuprofenos i mentre sopem em segueixo posant gel...el sopar espectacular entre olla pirinenca, canelons de bolets, carn estofada i xurrasco a la brasa.....mmmmmm.......minivolta pel minipoble i a dormir!! Quina pau, quina calma!! Estem enmig del no res! Fins demà!
....
Arribada a Castellars, fent net les bicis!!!
Arribada a Castellars, fent net les bicis!!! 
Les bicis guarres de solemnitat a l'Abadia de Castellars, casa rural.
Alt de Castellars, l'Asun a vist el poblet!!
En Xavier dóna el vist i plau a la pujada!!
Coronem Coll de sant Salvador!!
Coll de Sant Salvador
Pel poble d'IRGO.
Arribada a IRAN després d'una costeruda ascenció!, punt de control i d'avituallament.
Punxada de l'Asun, reparació complicadilla!! Vàrem haver de posar càmera amb tubeless. Abans del poble de LLesp.
Vistes properes als pobles de Vilaller i Forcat.
Coronant Coll Serreres.
Carles en mundo de la BTT es complicado, ya te haras a la idea. Pero la verdad que no esperaba menos de vosotros.
ResponderEliminar